Com cada any, vaig assistir a la presentació de la Mostra Internacional de Mim. Enguany, la roda de premsa de la trenta-tresena edició es va fer en ca Fuster, que, de moment, continua sent un símbol de resistència del nostre país. Una vegada arribat a la societat sense classes, ja no tinc cap curs que començar, però, encara em queda la sensació que la MIM és una manera d’acabar les vacances o de començar alguna nova història. Dedicaré uns quants dies a passejar per Sueca i assistiré als espectacles que inunden els seus carrers de propostes escèniques que modifiquen el paisatge urbà, de la mateixa manera i al mateix temps que el color groc de l’arròs, que anuncia la sega, altera el panorama del terme. Tant de bo la MIM d’enguany, que volen indisciplinada, trencadora de codis, inclassificable, sense doctrina, híbrida…, ens ajude i ens done ànims per resistir la caspa carpetovetònica i carca que, segurament, amollaran molt prompte les nostres institucions. Vindrà molt bé que entre el 13 i el 17 de setembre assistim als discursos contemporanis, integradors, universals, cohesionadors i crítics que ens oferiran companyies dels nostres Països Catalans, però també del País Basc, de Portugal, dels Països Baixos, de França, de Xile, de Bèlgica…. Són 60 cites, propostes, entre representacions i activitats paral·leles, de teatre de sala i de carrer, gestos i moviments…
Després de la presentació, com que la Generalitat ha canviat de mans i el Conseller de cultura ve de la tauromàquia, un dels periodistes assistents preguntà per la continuïtat de la Mostra. Veurem, a l’edició de l’any que ve, si podem seguir dient, com fins ara, que la MIM de Sueca no és de ningú i és de tots. Que, des de la creació del festival, continua com a projecte comú de tots els equips de govern que ha tingut l’Ajuntament de Sueca i dels diferents Governs de la Generalitat. Sobretot, perquè hi ha un equip i una infraestructura consolidada que pot continuar la tasca i que va evolucionant sense perdre el doble objectiu del festival: presentar-nos algunes novetats de teatre gestual a nivell internacional i, al mateix temps, fer d’aparador del que es fa al nostre País. Així, enguany, podrem gaudir, com ara, de l’estrena de Ferramentes de La república del llàpis i Ta-k-*Ta de Cia Marroch. I propostes mai presentades a l’estat espanyol com d’Into thin air de Panama Pictures dels Països Baixos, This work about the orange d’Itàlia i Room Service d’O quel Dommage de Bèlgica… Un dels objectius de la MIM és també impulsar projectes de cohesió i inclusió social a partir de la cultura, del teatre. Així, ha nascut El veí del costat, una proposta de col·laboració del festival i el Centre d’Ajuda al refugiat i la Companyia de teatre Pont Flotant. Un any més serà un plaer acostar-se a Sueca i gaudir dels espectacles.
